El Trastorn específic del llenguatge (TEL) també anomenat trastorn específic del desenvolupament del llenguatge (TDL) és un trastorn que afecta l'adquisició i desenvolupament d'habilitats lingüístiques, aquest comporta una adquisició tardana i un desenvolupament atípic del llenguatge.
El TEL és heterogeni, ja que hi ha una gran diversitat de casos que conformen, és a dir, no hi ha un perfil únic i clar, afecta l'expressió i/o a la comprensió del llenguatge, pot implicar a algun, un o tots els components del sistema lingüístic – fonològic, sintàctic, morfològic, semàntic i pragmàtic – i com en qualsevol trastorn pot presentar diferents graus de gravetat.
Aquest és un trastorn dinàmic, és a dir, evoluciona amb el temps i el tractament, però cal tenir en compte que és permanent, és a dir les dificultats perduren al llarg de la infància i poden tenir importants repercussions en l'edat adulta. Però és invisible, ja que no té cap manifestació física evident, si no parla, no es nota i en alguns casos es pot confondre en dificultats cognitives.
Cal remarcar que el TEL no és un retard en el llenguatge, els nens amb TEL comencen a parlar tard, igual que els nens amb retard del llenguatge, però el TEL no és un problema d'immaduresa i no es resoldrà només donant temps i en canvi en el cas del retard si. L'adquisició del llenguatge no segueix els patrons evolutius d'un infant amb desenvolupament típic, ni els d'un infant amb desenvolupament retardat.
Els components del llenguatge que poden està afectats per la forma; la fonètica, la qual estudia els sons de la parla i està relacionada amb la producció dels fonemes de forma aïllada. La fonologia, la qual estudia l'organització dels sons de la parla, està relacionada amb la percepció dels fonemes dins de diferents tipus de síl·labes i la morfosintaxi: estudia l'estructura interna de les paraules i l'organització d'aquestes dins de la frase. El contingut; la semàntica, la qual estudia el significat de les paraules i les relacions i/o classificacions que es fan entre elles. I per últim, l'ús el qual es refereix a la pragmàtica, la qual estudia el funcionament del llenguatge en diferents situacions comunicatives.