És la més freqüent i ve produïda per una alteració en el funcionament del òrgans articulatoris, per una falta de control en la psicomotricitat fina, ja que la parla requereix una gran habilitat motora sobretot en els últims fonemes que apareixen (R inversa, R múltiple i grups consonàntics).
També es pot trobar en aquest casos una manca de discriminació auditiva, el nen no és capaç de descodificar correctament els fonemes i no percep les diferències fonològiques del tipus sord/sonor (K-G), dental/velar (T-J), oclusiu/fricatiu (P-F), etc.
En ocasions aquesta també por aparèixer per una estimulació lingüística deficitària, per problemes de tipus psicològic (sobreprotecció, traumes, etc) o com a problema afegit a un nen amb un retràs general.