Veu

Una veu normal és aquella que posseeix un timbre agradable, un to adequat a l’edat i el sexe del parlant, una intensitat adequada o suficient per ésser sentida en un entorn sonor normal però que no sigui estrident, un ritme i durada que permeti mantenir una conversa i una flexibilitat adequada per poder adaptar la veu a les necessitats expressives del parlant -, en la literatura científica s’accepta que el concepte de veu normal, en criteris objectius i absoluts, no existeix , i que el llindar entre veu normal i veu patològica el jutja cada observador en funció dels seus criteris culturals, educatius, ambientals o de coneixement vocal, entre d’altres.

La fluïdesa de la definició i la multitud de criteris possibles poden tenir com a conseqüència l’adhesió a definicions més rígides, com per exemple la d’una veu ideal, o bé en una discussió oberta de la lògica que ha portat a una visió o una altra.

La nostra definició de la veu normal és funcional i, com a tal, no depèn de trets específics de la veu mateixa, sinó de la seva definició en termes d’acció:

La veu normal és una veu que serveix a un subjecte en el seu dia a dia per tal de complir amb les seves funcions quotidianes en un nivell que el satisfà.

Quan aquesta veu normal no es dóna ens trobem davant d’una disfonia, és a dir, una alteració del timbre normal de la veu, sense deixar a desaparèixer per complet a diferència de l’afonia, aquesta pot ser momentània o duradora. Pot afectar a la intensitat sonora, el to o el timbre. Convé destacar que la disfonia pot afectar a tota la població, tot i que són més propensos els docents, els cantants, tele operadors, els oradors, entre d’altres, en general tots aquells professionals, els quals la veu és la seva principal eina de treball.

Les disfonies es classifiquen en diversos grups:

• Disfonia funcional és una alteració de la veu sense lesió automàtica en els òrgans de la fonació, és a dir, pot ser causada per un sobre esforç vocal, per una mala tècnica vocal o ambdós motius.
• Disfonia orgànica és una alteració de la veu produïda per una lesió anatòmica en els òrgans de fonació, la qual pot ser deguda a laringitis.
• Disfonia psicògena és una l’alteració de la veu produïda per un trastorn psicològic.
• Disfonia traumàtica és una alteració de la veu provocada per un traumatisme extern o intern.
• Disfonia audiògena és una alteració de la veu com a conseqüència d’un dèficit auditiu.