Afàsies

Coneixem com afàsia l’alteració del llenguatge expressiu i/o perceptiu a causa d’una lesió cerebral. L’afàsia és probablement la major limitació causada per una lesió cerebral.

La rehabilitació de l’afàsia ha de complir dos objectius essencials:

• Augmentar les capacitats lingüístiques del pacient
• Ajudar al pacient a acceptar la nova situació, reelaborat la confiança en sí mateix.

És difícil realitzar una predicció exacte del defecte de la rehabilitació, donada la gran magnitud de factors que hi intervenen.

En primer lloc, s’han de considerar els factors de la lesió (tipus, localització, etiologia, tamany, entre d’altres) i els del pacient (edat, dominància manual, sexe, entre d’altres).

S’ha de tenir present que la recuperació més important té lloc durant el primer mes després de la lesió. La valoració del nivell inicial s’ha de realitzar després de remetre el quadre agut. Si no existeix un diagnòstic sindròmic en el moment de les primeres sessions de reeducació, el terapeuta utilitzarà estratègies globals.

L’exploració del llenguatge en els afàsics ha donat lloc a definir diversos quadres clínics, caracteritzats pels trastorns més evidents i pels mecanismes lingüístics conservats. Els diferents quadres clínics amb la seva corresponent i principal simptomatologia són els següents:

• Afàsia de Broca o motora: es caracteritza pel predomini dels trastorns de l’expressió sobre els de la comprensió. L’expressió no és fluida, existint diverses maneres evolutives en que s’hi poden observar els conceptes d’agramatisme i anàrtria.
• Afàsia de Wernicke o sensorial:existeix una profunda alteració de la comprensió verbal. L’expressió acostuma a ser logorreica i també es troba impregnada de transformacions que condueixen al jargó.
• Afàsia de conducció: es caracteritza clínicament per dificultats en la repetició. L’expressió oral és fluent, amb parafàsies fonamentalment fonemiques. La comprensió oral està poc alterada.
• Afàsia sensorial transcortical: constitueix un quadre clínic similar a l’afàsia de Wernicke, però s’hi troba preservada la repetició.
• Afàsia motora transcortical: es caracteritza per la falta d’incitació verbal, sense que s’hi apreciïn trastorns d’articulació ni de denominació. La repetició està relativament preservada.